La corretja.

-Número de jugadors: Un mínim de 12 persones.

-Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça, plana.

-Material: Una corretja o un mocador.

-Explicació:
 El joc consisteix en posar-se en parelles, un davant de l'altre i formant un cercle, mirant tots al  centre. La parella que està darrera ha de posar-se les mans a l'esquena. N'hi ha un que para i  porta una corretja o mocador. Aquest persegueix a un altre per l'exterior del cercle i li pot anar  donant els cops de corretja o mocador al cul, sempre corrent darrera seu -es corre en sentit  contrari a les agulles del rellotge.

 El perseguit, per salvar-se dels cop de corretja, ha de posar-se davant d'una parella qualsevol  de les que forma el cercle. En aquest moment deixa de ser perseguit i és el que està a  l'exterior d'aquesta parella qui ha de córrer per no ser colpejat per la corretja.

 Qui para pot donar la corretja a qui vulgui de l'exterior -per això tenen les mans a l'esquena-.  Si ho fa ha de fer veure que encara té la corretja a fi de despistar al perseguit. En el moment  que aquest passi per darrera el jugador que té la corretja aquest surtirà a perseguir i pegar  mentre que el que fins ara perseguia es quedarà al lloc que aquest ha abandonat.

 És un joc tradicional i típic que es juga al dia de Sant Miquel a l'ermita de Vinebre. Hi juguen,  generalment, nois joves i adults de 16 a 30 anys.

-Fotografia/dibuix:

Soltada d'ànecs.

-Número de jugadors: Individualment.

-Lloc/zona ideal per practicar-lo: Al riu Ebre o a l'embassament de Riba-roja d'Ebre.

-Material: Els encarregats de soltar els ànecs van dalt d'una canoa.

-Explicació:
 Els organitzadors van soltant els ànecs al riu. Mentrestant tothom que vol es tira al riu per a      intentar atrapar un ànec.

 Abans la gent es quedava els ànecs per fer-los grans i menjar-se'ls. Avui dia, normalment, es  tornen a soltar els ànecs al riu, fet que ha propiciat el repoblament d'aquests animals a la zona.

 De fa uns anys cap aquí també es tiren síndries o melons al riu.

 Es un joc que es practica tradicionalment a les festes Majors d'agost de Flix i Riba-roja d'Ebre. 

-Fotografia/dibuix:

La ferradura

Material: Tres o més ferradures i una varilla de ferro de dos pams.

Explicació:
És un joc que hem après a l'institut. Abans, quan hi havia més cavalls i matxos, s'hi jugava més. Avui no és gaire habitual veure-hi jugar.

Per a jugar-hi s'ha de plantar una vara de ferro a terra i traçar al seu voltant una circumferència de 50 o 60 centímetres de diàmetre. Cada jugador té entre 3 i 5 ferradures. Des d'una distància d'un parell de metres les han de tirar intentant que es quedin agafades a la vara o, si més no, que quedin dintre de la rotllana.

Corrida del cabàs o de les pedres

Material: Almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.

Explicació:
El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades davant el cabàs, i separades un metre unes de les altres.

Quan s'inicia el joc cada jugador ha d'anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d'una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una altra -el cabàs no es toca, es queda a la línia de sortida-. 

L'ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat.

Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.

És un joc tradicional que s'ha recuperat a Ascó i que es juga durant la Festa de Sant Antoni, el 17 de gener.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

Xarranca, xancleta, palet o avió

Material: Un guix i una pedra plana.

Explicació:
Es marca a terra la xarranca. Per torns cada jugador tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. 

Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna. En arribar a l'última casella es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si es fa tot el recorregut es continua amb la següent casella fins que s'han fet totes. 

Guanya qui primer fa tot el recorregut.

   

Bitlles o Birles

Explicació:
Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres tirades. A cada tirada es poden llençar tres bitlles. 

Es planten les bitlles en dues fileres de tres columnes, paral·lelament, separades per uns 7' 5 centímetres per la seva part baixa.

La distància de tir és d'onze metres i mig per els homes i nou metres i mig per a les dones.
L'objectiu principal és fer bitlla, és a dir, tombar cinc de les sis bitlles. Les tirades es puntuen així:

• Cap bitlla tombada 0 punt
• Una bitlla tombada 1 punt
• Dues bitlles tombades 2 punts
• Tres bitlles tombades 3 punts
• Quatre bitlles tombades 4 punts
• Cinc bitlles tombades 10 punts
• Sis bitlles tombades (*) 6 punts
• (*) A la nostra zona juguem que si es tomben les 6 bitlles es puntua, també, 0 punts.          

Estirada de corda

Explicació:
Els participants fan dos grups. Cada equip es col·loca a una banda de la corda que està separada per un mocador que s'ha lligat al mig. A terra, a la meitat del camp de joc, es traça una línia.

Comença el joc tibant fort la corda, de tal forma que l'equip que tingui més força ha d'aconseguir fer xafar la línia al primer participant de l'equip contrari.

És un joc tradicional que podeu veure jugar a Ascó durant la Festa de Sant Antoni, el 17 de gener, i a Riba-roja d'Ebre el dia de l'ermita, el Dilluns de Pasqua). Normalment es juga homes casats contra solters i també dones casades contra solteres. A vegades, també, es fa homes contra dones!