Xarranca, xancleta, palet o avió

Material: Un guix i una pedra plana.

Explicació:
Es marca a terra la xarranca. Per torns cada jugador tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. 

Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna. En arribar a l'última casella es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si es fa tot el recorregut es continua amb la següent casella fins que s'han fet totes. 

Guanya qui primer fa tot el recorregut.

   

Bitlles o Birles

Explicació:
Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres tirades. A cada tirada es poden llençar tres bitlles. 

Es planten les bitlles en dues fileres de tres columnes, paral·lelament, separades per uns 7' 5 centímetres per la seva part baixa.

La distància de tir és d'onze metres i mig per els homes i nou metres i mig per a les dones.
L'objectiu principal és fer bitlla, és a dir, tombar cinc de les sis bitlles. Les tirades es puntuen així:

• Cap bitlla tombada 0 punt
• Una bitlla tombada 1 punt
• Dues bitlles tombades 2 punts
• Tres bitlles tombades 3 punts
• Quatre bitlles tombades 4 punts
• Cinc bitlles tombades 10 punts
• Sis bitlles tombades (*) 6 punts
• (*) A la nostra zona juguem que si es tomben les 6 bitlles es puntua, també, 0 punts.          

Estirada de corda

Explicació:
Els participants fan dos grups. Cada equip es col·loca a una banda de la corda que està separada per un mocador que s'ha lligat al mig. A terra, a la meitat del camp de joc, es traça una línia.

Comença el joc tibant fort la corda, de tal forma que l'equip que tingui més força ha d'aconseguir fer xafar la línia al primer participant de l'equip contrari.

És un joc tradicional que podeu veure jugar a Ascó durant la Festa de Sant Antoni, el 17 de gener, i a Riba-roja d'Ebre el dia de l'ermita, el Dilluns de Pasqua). Normalment es juga homes casats contra solters i també dones casades contra solteres. A vegades, també, es fa homes contra dones!

      

Pedra, paper, tisores.

També conegut al Japó com a Janken, és un joc de mans usualment jugat pels nens.

Els jocs tradicionals catalans.

El joc de les cadires

Nombre de jugadors:

A partir de deu.

Desenvolupament del joc:

La seva versió tradicional i més coneguda consisteix en posar una rotllana de cadires al voltant de la qual els jugadors van donant voltes mentre sona la música. Quan la música s'atura s'han d'asseure, una persona a cada cadira. Però hi ha una cadira menys respecte al nombre de persones i aquell qui no pot seure queda eliminat. A cada ronda es retira una cadira. El guanyador és qui s'asseu a la última cadira quan queden dues persones jugant.

Objectiu del joc:

Aconseguir asseure’s a l’ultima cadira.

Material:

Una cadira menys que el nombre total de jugadors i un aparell de música.

Què pot aportar aquest joc?

Es tracta d’un joc molt dinàmic on l’habilitat es troba en ser més llest que els companys e intentar no quedar-se sense cadira, en aquest cas es treballa l’habilitat mental, tot i que també es treballa molt l’habilitat física ja que s’ha de córrer constantment.

Es pot dir que un dels factor més importants en aquest joc es troba en la sort, ja que quan es para la música pots trobar-te davant d’una cadira o no.